FIL·LOXERA
Transcripció de diversos comentaris sobre la contribució de Carles Querol a que la fil·loxera hagi esdevingut un referent de la Vila de Sant Sadurní d’Anoia.
“ L’alcalde Carles Querol ens va venir a veure al Taller d’Artistes de cal Ferrer Nou i ens exposà que, vista l’eufòria popular per poder participar a les festes del carrer i l’escàs repertori del costumari i de les tradicions locals , penséssim si la fil·loxera podia convertir-se en una mena de drac “. ( Mercè Gost i Grifoll a Viatge iconogràfic al segle XX, pàgina 176).
“La idea era tirar endavant la construcció d’un drac més o menys original com els que es van fer en tants municipis en aquests anys, però en aquests moments va intervenir el primer alcalde de la democràcia, Carles Querol, que va tenir l’encert de proposar que l’animal identificatiu amb Sant Sadurní podria ser una fil·loxera. La proposta era doblement innovadora. Per una banda perquè era -i és -una novetat exclusiva dins l’extens panorama del bestiari fantàstic català, i de l’altra perquè si bé es cert que és un animal molt vinculat amb la història de Sant Sadurní d’Anoia, en aquells moments la mateixa existència de la fil·loxera i del que havia suposat per a Sant Sadurní eren coses poc conegudes per les noves generacions. Aquí cal recordar que tant Querol, com el primer tinent d’alcalde i regidor de Cultura, Marcel Gabarró, eren llicenciats en història, i en aquests anys, de manera paral·lela a la seva tasca de gestors municipals, van tenir un paper rellevant en la tasca de recuperació i divulgació de la història local, i concretament a explicar què era i que havia significat la fil·loxera per Sant Sadurní “. (Antoni Romeu i Alemany a Fil.loxera. La història , la festa i la gent, pàgina 31 ).
“Va ser cosa de l’Ajuntament. L’any 1979-1980 eren moments d’eufòria i participació popular i a Sant Sadurní no teníem drac. Així que l’alcalde Carles Querol va venir al Taller d’Artistes on estàvem el Jaume Esteve, la Maria Àngels Puigmartí , la Montse Mateu i jo”. ( Mercè Gost i Grifoll a El Tres de Vuit, 7 de setembre del 2001, pàgina 96 ).
“ Aquells nous governants , encapçalats per Carles Querol i Marcel Gabarró van veure en les festes un element capaç de generar integració i cohesió en una vila que havia rebut moltes persones vingudes d’arreu. [...] Un dia de barris -concretament el dia del Barri Sant Antoni- estàvem celebrant aquesta entranyable festa a casa del Sadurní Munné, a cal Silvestre. La gent de la comissió havíem comentat la idea de fer un drac, a l’estil dels que tenen d’altres pobles. La nostra obsessió era que Sant Sadurní tingués un element de foc que identifiqués el nostre poble. Allà, a cal Silvestre, aquell dia de Barris, una colla de companys, entre els que es trobaven el Marcel Gabarró i el Carles Querol, vam comentar la qüestió. Va ser precisament el Carles Querol, llavors alcalde de la Vila, que ens va dir que no calia inventar-se cap drac o bèstia estranya, doncs a Sant Sadurní d’Anoia , per desgràcia, havíem tingut la nostra pròpia bèstia, minúscula però devastadora, i que si un dia volguéssim fer-ne una, estaria molt bé que fos una fil·loxera”. ( Xavier Raventós i Raventós. Pregó de Fires 2004, publicata El Tres de Vuit, 10 de setembre de 2004, pàgines 29 i 30).